Les 1ères ES1 al Cau Ferrat

Van fer una sortida al Cau Ferrat de Sitges, una casa modernista on el Santiago Rusiñol va fer diverses festes per promoure les idees modernistes.
Date
Category
Catalán-Español, Lycée, News

Santiago Rusiñol va fer diverses festes per promoure les idees modernistes. Quan vam arribar al Cau Ferrat (actualment convertit en museu), un guia ens va ensenyar la casa, les diferents sales i les múltiples pintures i objectes. El guia es va centrar sobretot en l’explicació del les pintures. Alguns quadres eren de Santiago Rusiñol, però d’altres del seu íntim amic, també artista, Ramon Casas. Ens van  explicar també la procedència d’alguns dels objectes de ferro de la casa. La visita va durar mitja hora més o menys i després vam donar una volta nosaltres sols. Un cop acabat tot això, vam agafar el tren per tornar a Barcelona, dins del qual vam aprofitar per llegir textos modernistes i per conèixer una mica més la història de Sitges.

Santiago Cabrero. 1ES1

 

El 16 d’octubre vam anar a Sitges, al Cau Ferrat més concretament. Aquesta casa rebia aquest nom (“cau”) perquè l’espai volia ser, quan va ser creat,  “un terrier”, “una madriguera” , és a dir, un lloc de trobada entre artistes on recollir-se. I també, “ferrat”, per la gran col·lecció de peces de ferro que hi ha endins. La visita va durar aproximadament uns 40 minuts, però ens va explicar bastant bé tota la història de la casa i com pintava Santiago Rusiñol els seus quadres. Santiago Rusiñol, com molts altres modernistes, criticava la burgesia de la seva època, tot i que ell provenia d’aquesta classe social. Aquest artista feia festes modernistes amb altres artistes o persones interessades en l’art, on mostrava les noves peses d’art que havia adquirit. Al Cau Ferrat tot estava molt decorat, amb quadres, peces de ferro, vitralls, altres objectes i escultures. La sala més impressionant va ser la de dalt de tot, ja que teníem la sensació d’estar en una església pels vitralls de colors per on passava la llum. També podíem veure el mar per les finestres, ja que la casa quedava enganxada a les roques, a tocar de l’aigua.

Cristina Rivas Romero. 1ES1